Temps: 3h 30min.
Nivell: Fàcil.
L'excursió. Sortim a les 08:30, de la GIV-5242 (a només 3 km de Les Preses, alt. 500mts). Marxem en sentit sud per una pista i en aproximadament 15 minuts assolim l'ermita de Sant Martí del Corb. Seguim la pista ara en direcció oest, passem la casa de l'Antiga i en aproximadament 20 minuts més, arribem a Sant Miquel del Corb. Deixem l'ermita pel seu costat sud per un corriol que es manté pla i anem girant primer cap a l'oest i finalment nord-oest fins la casa del Racó (09:45). Fins aquest moment el camí ha transcorregut bàsicament per una fageda al sotabosc de boixos i també amb presència abundant de teixos i grèvols. Sobrepassada la casa del Racó virem i agafem la carena en sentit sud per pujar al mirador de Xenacs, ara tenim vista sobre Les Preses, la fageda ha deixat pas a les alzines i al sotabosc apareix també amb abundància el boix marí. Arribem al mirador de Xenacs (alt. 842 mts; 10:15) on fem una petita aturada per mirar el paisatge i en uns minuts reprenem la marxa cap al Puig Rodó on arribem a les 10:30. Puig Rodó és el cim del dia (alt. 907 mts) i un gran mirador sobre tot el Pirineu oriental (del Puigmal al Canigó, Comanegra, Bassegoda, també Puigsacalm, ...).
El Puigsacalm.
Olot i els seus volcans. Al fons el massís del Canigó i el Comanegra.
La serra del Corb (Marboleny) des del Puig Rodó i fins a Roca Lladre.
Després d'una aturada per esmorzar a les 10:50 seguim la ruta per sobre els cingles del Corb, planejant, en direcció Roca Lladre. Abans d'arribar a Roca Lladre, en un collet, trobem un indicador apuntant al nord anomenat Baixant den Camps i per aquesta baga (novament dins la fageda) iniciem un descens amb bastant pendent al capdamunt i que després es suavitza que en uns 30 minuts ens portarà de nou a Sant Martí del Corb i d'allí a on hem deixat el cotxe (12:00).
En total 3h 30 min (aturades incloses), ruta senzilla, curta i amb unes vistes sobre el Pirineu oriental i els volcans de la garrotxa esplèndides. Tot el camí està senyalitzat amb marques de pintura groga als arbres (ruta realitzada el 09 de gener del 2010).
Sant Martí del Corb (dedicada a Sant Martí de Tours). Situada en els vessants septentrionals de la serra del Corb (serra de Marboleny), en el municipi de les Preses. Es tracta d'un edifici petit, amb porxo i campanar d'espadanya.
Sobre Sant Martí de Tours. La seva llegenda es remonta a l'any 337 quan, prop de la porta de la ciutat francesa d'Amiens, Martí (que era soldat romà) es trobà un pobre tremolant de fred. Martí esquinçà la seva capa per la meitat i n'hi donà una peça. La següent nit, Jesucrist se li aparegué vestit amb la capa esquinçada per agrair-li el seu gest amb el pobre. D'ençà d'aquest fet, Martí deixà la vida militar, fou batejat, i l'any 370 fou nomenat bisbe de Tours. Morí l'any 397 i la seva vida fou escrita probablement aquell mateix any per l'escriptor Sulpici Sever fet que contribuí a la difusió de la seva devoció i presència a la cultura popular. La seva festivitat es celebra l'11 de novembre.
Sant Miquel del Corb (dedicada a Sant Miquel). Molt propera a Sant Martí del Corb, lleugerament més a l'oest. Sembla que havia estat la parròquia primitiva, és molt probablement pre-romànica i el seu absis és rectangular. Està documentada en documents dels segles XIII i XIV.
Sobre Sant Miquel. Juntament amb Sant Rafel i Sant Gabriel, són els tres arcàngels. Per tant, no es tracta d'uns sants amb hagiografia... amb història en la història. Es tracta de figures teològiques que sorgeixen de la mitologia bíblica. Filològicament la terminació "el" ens refereix a Elhoim, un dels noms de Déu en la tradició bíblica. Els Àngels són, en la Sagrada Escriptura, el signe de la presència propera de Déu. Sant Gregori el Gran, Papa, escrigué una homilia sobre els evangelis on afirma que "àngel és nom d'ofici, no de naturalesa". En aquesta mateixa homilia parlant dels tres arcàngels afirma que "Miquel" significa "Qui com Déu?", "Gabriel" vol dir "Força de Déu" i Rafel "Medicina de Déu". Sempre que es realitza quelcom que demana un poder extraordinari, és enviat Miquel, perquè tant pel seu nom com per la seva obra, es doni a entendre que ningú no pot fer allò que només pot fer Déu (Llibre 2, homilia 34). Sant Miquel és doncs, el defensor de les fúries infernals, segons els pastorets de Folch i Torres.
Generalment es representa amb una armadura i una llança o espasa amenaçant el mal. La seva festivitat es celebra el 29 de setembre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario